Crítica: Close to Liza

Puntuació: 8.5 sobre 10

El Maldà sempre sorprèn agradablement per la qualitat de les seves propostes i l’espectacle dedicat a Liza Minelli, Close to Liza, no és una excepció perquè segueix en aquesta línia.

Gràcies a la veu de Virgínia Martínez fem un ampli recorregut pel repertori de Liza Minelli,  icona de la música de cabaret, que va néixer a Los Angeles fa 70 anys. Filla de la inoblidable protagonista de “El mago de Oz” Judy Garland i del director de cinema Vincent Minelli.

Virginia Martínez sent les cançons com a pròpies i això es nota; desprèn energia a dojo

No es pot negar l’evident herència genètica, no només per les seves dots artístiques (va fer el primer musical a Broadway quan era molt petita) sinó també, malauradament, per una forta propensió a la inestabilitat emocional i a l’addició a l’alcohol i les drogues. Durant tota la vida va entrar i sortir de centres de desintoxicació, sobretot després de la mort de la seva mare el 1969.

El 1972 va rebre l’Òscar a la millor actriu pel seu paper de Sally Bowles a “Cabaret”. El 1977 va popularitzar la banda sonora de la pel·lícula “New York, New York”, de la qual se n’han fet múltiples adaptacions com la coneguda versió de Frank Sinatra, la de Lady Gaga o d’altres més peculiars i allunyades de l’original com la de Nina Hagen.

És possible que part del públic només conegui Liza Minelli per aquestes famoses cançons però hi ha molt més. És una de les poques artistes que ha guanyat els quatre principals premis nord-americans de cinema, televisió, música i teatre: l’Òscar, l’Emmy, el Grammy i el Tony.

Interpretar el repertori de Liza Minelli no és gens fàcil perquè exigeix una gran habilitat com a cantant i també com a actriu. S’ha de saber imitar la seva greu i rotunda veu i aconseguir una gran presència escènica. No n’hi ha prou amb cantar bé les seves cançons sinó que també cal interpretar-les i fer-les creïbles.  Virginia fa les dues coses amb gran encert.

La seva actuació va creixent en intensitat. Comença amb una cançó a capella per incorporar a continuació el so del piano, a càrrec de Dani Campos que també és el director musical de l’espectacle. Campos no només toca el teclat sinó que participa activament cantant, animant el públic … Entre ells hi ha una gran sintonia i complicitat. Sota la direcció artística de Xavi Casan, formen un duo com els dels grans musicals de Broadway.

Virginia Martínez sent les cançons com a pròpies i això es nota; desprèn energia a dojo. La intensa mirada dels seus ulls i l’ampli somriure captiven els presents, que no poden deixar de mirar-la, com si estiguessin hipnotitzats. Amb una potent veu plena de matisos canta en anglès tot i que en algun moment només parla per explicar-nos la trista història de la cantant.

Dalt l’escenari, Virgínia deixa sortir la diva que porta dins per donar vida a una artista tan completa com la Minelli. Sobretot a la segona part on el canvi dels texans i camisa de ratlles per un ajustat vestit negre ens avisen del que s’acosta. També hi ha alguns cops d’efecte, com les sortides i entrades a escena, o les dramàtiques postures de “femme fatal” que caracteritzaven l’actriu.

La transformació és progressiva però finalment quan canta les dues peces que tots esperem impacients des de l”inici –  “Cabaret” i ‘New York, New York” – ja no veiem Virgínia Martínez sinó Liza Minelli.

Sovint interactua amb el públic creant una sensació de proximitat, com si dediqués les cançons a cadascun de nosaltres, amb gestos afectuosos per a alguns dels presents. El reduït tamany de la sala i el canvi d’intensitat dels llums contribueix a crear un ambient íntim. En alguns moments, l’única llum que hi ha és el focus que il·lumina la cantant. De fet, no ens cal res més. Només ella i la seva veu.

Malgrat la distància en el temps i els estils, altres cantants comparteixen el “divisme” de Liza. Em venen al cap Donna Summer, Gloria Gaymor, Aretha Franklin, Whitney Houston, Tina Turner, i d’altres més properes en el temps com Madonna, Jennifer Lopez, Beyoncé o Christina Aguilera… Totes elles grans dives de la música com Liza Minelli i, en aquesta ocasió, també com Virgínia Martínez.

Quan acaba l’espectacle, Virgínia rep els aplaudiments amb una actitud que em va semblar tímida. Si és així, la seva actuació encara té més mèrit.

Dades tècniques de CLOSE TO LIZA a El Maldà

  • Veu: Virginia Martínez
  • Piano i direcció musical: Dani Campos
  • Direcció artística: Xavi Casan

espectaculos barcelona

Lluïsa Guàrdia

Lluïsa Guàrdia, filòloga i periodista. Amant de la cultura en general: literatura, cinema, teatre, dansa, òpera, música... "L'ànsia de coneixement, l'amor per la cultura i la pràctica del pensament crític ens fan lliures"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *