Christina Rosenvinge a Barcelona

Per Aina Ruiz

El passat dijous vam assistir a un concert a Barcelona força peculiar de la cantant madrilenya Christina Rosenvinge. Per començar la ubicació no era a una de les sales de concerts habituals de la ciutar, sinó a La Terraza del Poble Espanyol, el que reduïa considerablement l’aforament i feia possible que el concert fos en súper petit comitè. En segon lloc s’hi podia assistir només a través d’invitacions atorgades per Starbucks, que patrocinava l’acte, oferia capuccinos i convidava als assistents a fotografiar-se en el seu photocall. I en tercer lloc la cantant i compositora hispano-danesa se’ns presentava amb la seva banda en format reduït: bateria, guitarra elèctrica, i ella mateixa alternant guitarra i teclat. Aquests elements van dotar l’actuació d’un caire informal i molt familiar.

Christina Rosenvinge

L’actuació de Christina Rosenvinge a Barcelona va començar puntualment a les 20:30, amb la cantant a la guitarra fent sonar els primers acords de “Romeo y los demás”, tema del seu darrer treball “Lo nuestro”, un disc amb un so més fosc i tèrbol respecte als seus últims treballs, en el que predominen les guitarres i s’introdueixen tocs més electrònics. La van seguir “Anoche”, ” El puñal y la memòria” i la preciosa “Pobre Nicolás”, dedicada al geni i inventor de la corrent elèctrica Nikola Tesla.

Vestida completament de negre, amb els ineludibles pantalons “pitillo” i els llavis vermells, la cantant es va mostrar molt propera, fent broma i interactuant constantment amb un públic encantat de poder-la disfrutar tant de prop.  El repertori d’aquest concert a Barcelona va ser molt variat, alternant les composicions del seu últim disc amb les del notable “Tu labio superior” (2008) com “La distancia adecuada” o “Eclipse”, i les del meravellós “La jovent Dolores” (2011) considerat per la crítica el millor treball de l’artista. (Recordem-ne tant sols el tema inicial de més de 6 minuts “Canción de Eco”, una petita joia que només per ella ja valdria la pena tot el disc).

Passades unes cançons amb l’artista al teclat, la cantant va tornar a agafar la seva Fender per tancar el concert amb la irònica “La muy puta” i la inquietant “La tejedora”, tema d’obertura de “Lo nuestro”. Des dels seus inicis en el pop més comercial a finals dels 80, Christina Rosenvinge ha passat pel rock més experimental, per l’indie i pel folk, mostrant una evolució artística coherent i sempre en ascens, convertint-se així en una de les artistes més interessants i completes del panorama musical nacional (escriu, composa i produeix els seus treballs).

Els dos bisos de la nit van ser “Il cielo in una stanza” del compositor Gino Paoli (la cantant acabava de tornar de La Mar de Músicas que en aquesta edició retia homenatge a l’artista italià), i “No lloro por ti” de l’àlbum a quatre mans amb Nacho Vegas “Verano fatal”. Dos temes perfectes per tancar amb dolçor l’actuació d’una artista que sap combinar a la perfecció la part més dura i obscura del rock amb la part més dolça i ingènua del pop.

Consulta aquí la web oficial de Christina Rosenvinge

Elia Tabuenca

Filóloga y periodista, amante del mundo de las letras y de la cultura. Directora de la cía de teatro LetrasConVoz.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *