Crítica: César y Cleopatra

Crítica de Lluïsa Guàrdia

Nota: 9,5 sobre 10

César y Cleopatra, una obra de teatre que no us podeu perdre

Una obra avalada pel Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i interpretada per dos actors com Emilio Gutiérrez Caba i Ángela Molina, és una aposta segura. Les meves expectatives eren altes però la representació les ha superat amb escreix. “César y Cleopatra” és una peça clàssica que – tot i la incorporació d’alguns símbols de modernitat, com una tablet – manté inalterable la seva essència. Tan de bo, hagués tingut l’oportunitat de veure-la al Teatre de Mérida.

Dalt l’escenari hi trobem quatre personatges (o millor dit, dues parelles):

  • A. César i Cleopatra (Emilio Gutiérrez Caba i Ángela Molina) eterns, que es retroben al llimbs 2.000 anys després de la seva mort. César ha estat erigit com a Déu.
  • B. César i Cleopatra (Ernesto Arias i Carolina Yuste) joves i plens de vida, en el moment en què es desenvolupen els fets que comenta la primera parella i més tard narren els historiadors.

cesar y cleopatra teatro

El vestuari i la manera d’expressar-se diferencien les dues parelles. Malgrat els moviments mimètics de l’inici de l’obra, de seguida veiem com prenen personalitat pròpia i ocupen el seu espai. El César i la Cleopatra “eterns” vesteixen roba moderna i parlen de manera distesa i familiar, tot prenent una copa de whisky, d’allò que va passar; fent memòria. Es comporten com una vella parella que fa anys que no es veu i reviuen un passat que ara ja no els angoixa. El destí ja no està en les seves mans.

Parlen de l’assassinat de César a mans de Brutus, del poder, del domini, de les guerres, .. de la capacitat de seducció i habilitat estratègica de Cleopatra, de la manca de justícia que li han fet els historiadors i dels mites que hi ha sobre ella.  Mentre, el César i la Cleopatra joves viuen en present tot allò que explica la parella més gran. Tot i les advertències que els fan, són conscients que ja res pot canviar els fets.

La interacció entre els quatre personatges és gradual. Primer, es retroben al llimbs César i Cleopatra que no s’han vist des de fa 200 anys. A continuació, la parella jove representa els records que poc a poc van desgranant els ancians. Més endavant, intercanvien impressions i consells el César etern/César jove i la Cleopatra eterna/Cleopatra jove. Finalment, interactuen tots quatre, sense barreres ni limitacions físiques, temporals o espacials.

cesar y cleopatra teatro

La interpretació d’Ángela Molina i Emilio Gutiérrez Caba m’ha semblat fantàstica, com era d’esperar.  Emilio Guitiérrez Caba aconsegueix fer creïbles tots els personatges que interpreta. Una càlida i ben timbrada veu omple l’escenari. El seu César té un punt de “canalla” que li escau molt bé. Sedueix i és seduït per Cleopatra.

La peculiar dicció d’Ángela Molina fa que, en alguns moments, resulti difícil d’entendre-la. El seu cos, amb una senzilla túnica verda, desprèn sensualitat, voluptuositat, insinuació. La seva gestualitat, que pot semblar d’entrada exagerada i grandiloqüent, encaixa perfectament amb el muntatge de l’obra. Fins i tot m’atreviria a dir que – quan s’atura immòbil al bell mig de l’escenari – està simulant ser la figura d’un fris egipci. La rèplica dels dos actors més joves (Ernesto Arias i Carolina Yuste) està a l’alçada i aquest era un repte difícil d’entomar.

L’escenografia – idèntica a la de Mérida – juga un paper important. Els canvis en la intensitat o color dels llums afavoreixen la distribució de l’espai i la creació d’ambients diferents. La seva senzillesa, simples blocs quadrats de color blanc, permeten centrar-nos només en la interpretació dels actors. No distreu l’atenció del públic.

“César y Cleopatra” complementa els diàlegs amb altres elements com la música, el cant, la dansa, la llum i el color. La faceta d’Ángela Molina com a cantant no m’ha convençut gaire i, en alguns moments, la combinació d’elements m’ha semblat una mica agosarada.

Tot i això, el resultat final és rodó, tot un espectacle per als sentits.

  • Teatre Romea
  • Intèrprets: Ángela Molina, Emilio Gutiérrez Caba, Ernesto Arias i Carolina Yuste
  • Coproducció: Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida y Pentación Espectáculos

espectaculos barcelona

Lluïsa Guàrdia

Lluïsa Guàrdia, filòloga i periodista. Amant de la cultura en general: literatura, cinema, teatre, dansa, òpera, música... "L'ànsia de coneixement, l'amor per la cultura i la pràctica del pensament crític ens fan lliures"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *