Crítica: Balneari Maldà 2, l’educació

Nota: 8 sobre 10

L’educació… aquell tema sobre el que tothom en té una opinió clara però que sobre el que ningú no es posa d’acord… excepte en una cosa: a Finlàndia sí que ho saben fer bé. En això no hi ha discrepàncies. I en aquest balneari intenten que viatgem fins a Finlàndia per saber com fan allà les coses en el tema de l’educació perquè tot els vagi tan bé. El que passa és que no som a Finlàndia, i aquí tot s’acaba trastocant per un all o per una ceba, fins i tot la visita d’un especialista finès que hauria de venir a donar-nos quatre consells.

I mentre esperem si l’especialista en educació arriba de Finlàndia, de la mà d’una Súper Consellera a qui només li falta l’antifaç i una capa de súper heroïna, anem veient com està l’educació en el nostre país. Trobem nens estressats amb deures i extraescolars que, per si no en tenien prou, també tenen deures a l’estiu; pares desorientats que no saben ben bé què fer; nens que manipulen els pares; mestres cremats en un entorn que no els afavoreix…

Arriba a El Maldà la segona part de la trilogia Balneari Maldà

“Ensenya’ns coses útils!” “Jo els ensenyo com demanar diners als papàs”; pares que volen i dolen “que siguin el que vulguin… però que estudiïn una carrera” “Tens el títol? Doncs això és el que compta!” ; pares sobreprotectors “diuen que abans no se’ls miraven tant, els nens” “que us penseu que som tontos o què?”… hi apareix gairebé tot. Potser hi trobem a faltar els nens enganxats a mòbils i tauletes, l’inspector escolar, els pares que expliquen als mestres com han de fer la seva feina… però al Balneari Maldà han fet bé els deures i presenten un text on gairebé no es deixen res.

Al Balneari Maldà, l’educació és un tema on tothom és un expert o, com ens diuen aquests infants no tan angelicals, “només sou uns tertulians!”. L’educació, un tema tan legislat que ens poden fer un rap ple de ritme (i sarcasme) amb les sigles de totes les lleis que tracten del tema i que encara són vigents.

balneari-malda2

Laia Alsina, Queralt Casasayas, Maria Cirici i Bernat Cot ens interpreten tots els personatges, amb Ariadna Cabiró al piano, eficient i excel·lent, com sempre. Un repartiment que s’ho passa molt bé en escena i que fa que el públic també s’ho passi molt bé. En un tema tan seriós com l’educació, una mica de bon humor fa molta falta.

Al Balneari Maldà 2, L’educació, potser no aprendreu res de nou, potser no haureu de fer deures… però us faran pensar una mica en l’educació i en el que estem fent. Nosaltres trobem que fan un treball notable. I així ho farem constar al butlletí de les notes de final de curs.

 

Nicolas Larruy

M'agrada el teatre. Sempre m'ha agradat. El teatre em fa pensar, em remou les entranyes, em commou, em fa riure, em fa plorar, em fa enrabiar... i té la màgia del directe. Sempre és diferent, únic, irrepetible.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *